Conte de confinament (XL)

L'Adela Fragment escoltava tants discos de vinil que tenia casa seva ocupada, parets incloses, d'aquells discos de color negre. Tenia vuit o deu reproductors amb agulla, autèntiques joies del so vinilat. L'Adela era una autèntica fanàtica, a més de la música, dels discos. Es buscava la vida per aconseguir versions, música inèdita, grups desapareguts dels noranta amb aquells "samplers" boníssims, discos amb cara i ulls i altres que no tindràs prou lluny (com deia la cançó). L'Adela Fragment, en època de confinament, necessitava acció musical, però no podia anar a cercar tots els discos que volia. Tenia mono per aconseguir una joia que li fes omplir aquella col·lecció infinita de discos. L'Adela Fragment va decidir, davant l'absència de discos, gravar-se a ella mateixa. Va agafar unes cassoles, el telèfon de la dutxa que li recordava a un plat de bateria, un parell de figures de marbre que mai sabia on posar-les per fer percussió i es va posar a produir sons, enllaçant melodies, imitant els millors però alhora innovant, fent veus. Gravava els aplaudiments de les vuit del vespre per aprofitar buits en les seqüències més ensopides, i sense dir-ho, va gravar el xilofon del veí, que sortia a la terrassa els diumenges, després d'un vermut més cardiovascular que relaxat, i va posar-lo en un dels temes. L'Adela Fragment feia trossos de cançons, experimentava, enllaunava tota mena de sorolls i aquell projecte el va posar en un disc de vinil verge. Quan el va tenir enllestit va fer-ne la portada, dibuixada, perfectament empaquetada, era un disc que entrava pels ulls, un disc que si el veies, el compraves. L'Adela Fragment va enviar el disc com a maqueta a la productora i li van organitzar dos-cents concerts durant l'estiu post confinament. Va dir que no, que la seva història eren els vinils, els discos i els fragments enllaunats dins el plat. I també va dir que necessitava l'agulla del tocadiscos a la pell per sobreviure.
La droga i l'esperança fragmentada va ser el títol del documental que van dedicar a l'Adela uns anys després.