by Jordi Pallarès | maig 24, 2020 | Articles |
Ara tot transita en l’última llum del dia, a quarts de deu, i és aquí on volem quedar-nos per sempre. Les línies que fan els planetes entre ells, hi dibuixen al cel figures hexagonals. L’oportunitat de trobar a faltar la pell, aquella olor, el gust i...
by Jordi Pallarès | maig 10, 2020 | Articles |
Hem trepitjat els carrers buits i plens de tristesa. Hem fet alguna tarima, sí, però orfes de companyia i la música ja no sonava tan forta. Un any amb la pluja lenta i gotes solitàries i un any caminant sense entendre massa coses; intentant posar sentit a tot plegat....
by Jordi Pallarès | maig 8, 2020 | Articles |
Aquesta lluna que va espetegant de terrat en terrat, que aterra a les pells més desitjades i cada vegada més orfes. Aquest vent de maig que porta la finíssima llum petita de la lluna sostinguda en el cel, aquest vent que eriça el principi del cor i acaba dins el volcà...
by Jordi Pallarès | maig 3, 2020 | Contes |
L'escriptor de contes escriu l'últim conte. Sap que és l'últim perquè la seva ànima esgota les gotes d'inspiració. L'escriptor de contes també sap que necessita respirar, donar un alliberament a la creativitat per agafar forces, tenir múscul...
by Jordi Pallarès | maig 2, 2020 | Contes |
L'Adela Fragment escoltava tants discos de vinil que tenia casa seva ocupada, parets incloses, d'aquells discos de color negre. Tenia vuit o deu reproductors amb agulla, autèntiques joies del so vinilat. L'Adela era una autèntica fanàtica, a més de la...
Comentaris recents