Select Page
Conte de confinament (XXXIX)

Conte de confinament (XXXIX)

Cada dia, després de classe, el noi sortia esperitat cap a l'estació per agafar el tren. Sabia que a Muntaner, trobaria aquell nano que no coneixia, però que es miraven fixament entre els vidres dels vagons. A les 14:07 en punt, els dos trens feien la parada...
Conte de confinament (XXXVIII)

Conte de confinament (XXXVIII)

El vell Bruc tenia una mania. Sempre guardava coses a les butxaques, expressament, de l'hivern passat. Entrades de cinema, tiquets d'algun sopar en bona companyia. El vell Bruc deixava certes pertinences de records com si fossin àlbums per retrobar-los...
Conte de confinament (XXXVII)

Conte de confinament (XXXVII)

El Voltes era un ciclista amateur, però pedalava molt bé. Amb el confinament es moria de ganes de sortir amb la seva bici d'ultra generació supernova, just comprada abans del virus i tots a casa. El Voltes, cada dia sortia a la terrassa i escoltava a la veïna del...
Conte de confinament (XXXVI)

Conte de confinament (XXXVI)

Entre comprar un llibre i una rosa rondava el dilema. Un llibre és un tresor que amaga, lletra a lletra, les millors batalles, els millors personatges, les morts immortals i la imaginació màgica dels escriptors. Va pensar que el llibre seria la millor opció: pot ser...
Conte de confinament (XXXV)

Conte de confinament (XXXV)

El nen està encantat amb aquest confinament. Era el seu somni. Fer classes virtuals, tenir la mare a prop, el pare, la gossa i els peixos, que pot mirar-los sempre que vol. El nen, quan era a classe, a l'escola, pensava en aquella peixera i què feien els peixos....