Conte de confinament (XXXV)

El nen està encantat amb aquest confinament. Era el seu somni. Fer classes virtuals, tenir la mare a prop, el pare, la gossa i els peixos, que pot mirar-los sempre que vol. El nen, quan era a classe, a l'escola, pensava en aquella peixera i què feien els peixos. Hi pensava tant que moltes vegades la mestra li deia que no estava atent. Els peixos, la gossa (que també pensava molt en ella) i els pares. Ara, el nen confinat, es concentra bé, porta uns bons horaris, evoluciona favorablement en totes les matèries. De tant en tant mira per la finestra i desitja que el virus no marxi, perquè a casa, s'hi està molt bé. Als vespres, al tamboret de la cuina, mira la mare com fa el sopar i al pare que treballa a l'ordinador. La peixera fa soroll i la gossa ho observa tot, relaxada. El nen controla tots els moviments de casa, perquè un cop a l'escola, quan trobi a faltar això, recordi amb força els moments viscuts aquests dies. Ho valora: quan són les onze, les dotze o la una, pensa que a l'escola ara seria l'hora de matemàtiques, o de plàstica o pitjor encara, l'hora del pati. El nen, mira les notícies per saber si diuen alguna cosa de la tornada a l'escola. El nen mai més vol tornar a l'escola. Perquè el nen a casa té els peixos, té la gossa, la mare i el pare. I ell ja fa la feina de l'escola i no cal tornar-hi. Ara tot va bé. Però per si de cas, el nen observa molt la peixera, la gossa, el pare i la mare per no oblidar detall. Perquè entre insults, podrà recordar tots els moviments dels peixos. Entre empentes, recordarà a la gossa relaxada a la cuina. Quan caigui a terra, entre crits, pensarà amb la mare fent el sopar i quan no s'adoni de res i la mestra li cridi l'atenció, pensarà en què estarà fent el pare en aquest precís moment i llàstima no estiguem tots a casa confinats i segurs.
El nen té el virus a l'escola. I el confinament li regala la gossa, els peixos, la mare i el pare.