Conte de confinament (XXXIV)

La Sol, que ja de petita li deien Solet i així es va quedar, posava tantes rentadores al dia que no donava a l'abast. Cada dia entre cinc i sis rentadores. Què en feia de tanta roba neta si estava sola a casa? Doncs resulta que la Sol tenia una obsessió amb el suavitzant.
Els comprava de totes les olors, tenia més de dotze ampolles començades, tenia pots a tot arreu de suavitzant, fent que tot el seu pis, fes olor d'anunci de rentadores.
La Solet, ara confinada i sense usar gaire roba, aprofitava el temps tot fent rentadores, és clar. A provar suavitzants, a fer petits tastos amb el líquid dens però d'una intensa olor. En tenia del Japó, Brasil, d'AloeVera de les Canàries, i amb les olors més intenses d'alguns indrets remots de l'Àfrica.La Solet, duia deu minuts una samarreta i ja la rentava per tal de provar suavitzants.
Un dia, la Solet va treure tots els pots de suavitzant a la terrassa per netejar els envasos i apuntar-ne quan en quedava de cadascun d'ells. Com el que fa escandalls del seu millor producte. Calia anotar-ho tot per si calia fer comanda o, potser algun no li havia acabat d'agradar.La Solet, aprofitant el sol d'abril, feinejava amb els seus suavitzants i quan va tenir els que no volia, els va anar a tirar al contenidor. Es va deixar la clau de darrere la porta posada i en tornar va veure que no podia obrir. Com que a l'abril, aigües mil, va aparèixer un núvol amb un gruix sospitós. Va fer un xàfec tan intens que el suavitzant va fer una festa a la terrassade la Solet. Baixava escuma de mil olors per la façana, els carrers van impregnar-se d'aromes màgiques, dels suavitzants de la Solet. Va avisar als bombers per tal que li obrissin la porta però no van poder arribar perquè els camions patinaven per culpa del suavitzant a tots els carrers de la ciutat. Va sortir el sol i l'Arc de Sant Martí va presentar-se. Feia una olor tan bona que la gent intentava olorar-lo d'aprop, però no ho van aconseguir mai.