Conte de confinament (XXVIII)

La Sandra Vericat Palomar sortia de ca seu, amb mascareta inclosa, a les 8 del matí. Ara contenta que hi havia poc trànsit, i per fi, podia tornar a l'oficina. La Vericat creu, és més, ho sintetitza en ella mateixa, que l'empresa no funciona si ella no supervisa, no hi va, no hi és present. Per fi havien aixecat una mica el confinament i ja podia posar una mica d'ordre, un mes després de la fugida espantosa de "tots cap a casa". La Vericat Palomar, co-directora de subdirecció (ella no ho sap però li van donar aquest nom de càrrec per allò de la motivació) va entrar a l'oficina, atabalada, encenent la pantalla de l'ordinador. Hi sortia el mateix que a la pantalla de l'ordinador de casa, però com a mínim era al despatx, que és des d'allà on tot es veu més clar. Podia fer totes les trucades a tots els clients i proveïdors (que eren tots a casa) i la Sandra Vericat Palomar, ja s'encarregava ella de dir que havia anat a l'oficina a treballar, perquè és clar, a casa no, a casa, no. Va imprimir deu o dotze fulls d'Excel, un parell de consultes econòmiques de l'empresa que guanyava vuit mil vegades més que el seu sou, en proporció, i va fer-se un cafè, és clar.
L'oficina buida, amb totes les taules recollides, i rere el gran finestral la ciutat era una rajola que flotava, pesada. Es va fumar una cigarreta, cosa que no podia fer mai. Quin plaer. La Vericat Palomar va sentir basarda en veure que les coses es paren, que tot allò imprescindible que es necessita per d'aquí a una hora, potser no ho és tant, i aquell informe que tenia a punt per aaquell dia, resulta que no va arribar mai perquè els van confinar a tots. A la Vericat Palomar, també. Va enviar dos correus i ja tenia tota la feina feta, inclús li havia donat temps a retocar-se una mica els llavis. 
Va tornar a casa, explicant tota la feinada que va fer, que sort que hi havia anat. I la Vericat Palomar tenia molta cura amb la protecció requerida, però cap ni una a l'hora d'apagar les cigarretes. La va trucar el Director del Cap de Gabinet de secretaria i li va dir que hi havia un incendi. La Sandra Vericat Palomar va fugir de casa altre cop, va arribar a la feina i davant de tot l'edifici en flames va veure un confinament no només parcial, sinó infinit.