Conte de confinament (XXV)

I avui què has vist? I així cada tarda. El Joan i la Joana es trobaven al balcó veí. De tota la vida que tenien aquells balcons i mai cap dels dos hi havia fet vida. I, ves per on, cada dia a les vuit del vespre, després d'aplaudir, s'explicaven les coses que havien vist. Què has vist avui, Joan? He vist un parquet net com una patena perquè el netejo cada dia. I tu Joana, què has vist? Jo he vist una pel·lícula que crec, he vist sis vegades i a totes hi interpreto un final diferent. I així cada dia, allargaven aquests vespres, ensopits a casa i radiants al cel. El Joan ja esperava el moment. La Joana, també. Però no s'ho deien. S'espiaven l’un a l'altre per veure qui sortia abans, i després dissimulaven, com fent veure que era una casualitat. Avui he vist un bitllet d'avió volant pel carrer. I l'altre: avui he vist el mes d'abril en un calaix. I després entraven i cadascú es feia el sopar, en solitud, veien la tele i es pensaven l’un amb l'altre. Sabien que fins a les vuit de l'endemà no hi havia trobada. Tan lluny i tan a prop alhora. Tan a prop que sentien els sorolls quotidians i tan lluny sentien bategar-se. La paret del mig, el balcó de la il·lusió. Què has vist avui? Avui he vist una escletxa a la persiana que m'ha portat a un hotel de luxe. Jo he vist una lluna que era tan plena que vessava llum pel costat. I van parlar que potser, aquesta llum que brollava era la de l'escletxa de la persiana. I a les vuit cada dia, i cada dia aquella cosa, aquell tremolor, aquella vergonya, aquell posar-se guapos, el Joan i la Joana a punt a les cinc, i ja m'explicaràs què feien fins a les vuit. Què has vist avui? He vist un home nerviós fins que fossin les vuit. Jo he vist tres pel·lícules abans de les vuit i no he vist com han acabat. Jo he vist un munt de papallones que volaven prop de la panxa. Jo he vist el meu cor, com sortia de dins i queia a terra. Jo he vist una dona preciosa en un balcó. Jo he vist un home que s'abraçava aquesta nit amb mi, després de saltar el balcó. I el Joan i la Joana, de balcó a balcó, van teixir un amor dens, intens, autèntic. Un amor a la llista d'espera del confinament. Un amor que va veure com enderrocava parets per trobar-se. Avui mateix, potser estan escoltant un conte que parla d'ell i d’ella.