by Jordi Pallarès | abr. 30, 2020 | Articles |
El gat se’l mirava amb aquell aire de superioritat amb que els gats miren als humans. Havia vist al seu amo fer coses molt rares però aquell dia s’estava superant. L’home s’havia estirat a terra amb la panxa enlaire, parlava sol mirant al sostre, gesticulava i de tant...
by Jordi Pallarès | abr. 30, 2020 | Contes |
El dramaturg sovint es pregunta si realment és dramaturg. Fa guions de matinada sense parar, però mai sap quina paraula ha d’utilitzar com a resposta quan li pregunten a que es dedica. La veritat és que no omple els teatres a no ser que siguin realment petits i...
by Jordi Pallarès | abr. 29, 2020 | Contes |
Quan el Walter va arribar a casa, tot eren coixins destrossats, alegria i molta felicitat. Passejades llargues, observar si plorava a les nits i ganes d'arribar a casa per anar a fer un tomb amb ell i que es desfogués. Però el tomb li feia a l'amo, encara...
by Jordi Pallarès | abr. 28, 2020 | Contes |
Els escriptors necessiten inspiració, i sempre intenten trobar-la en el moviment, en les petites rutines, en el bullici dels carrers. En la vida. Amb el confinament, però, aquell escriptor aprofitava la terrassa de casa seva per observar el món en el tros de cel que...
by Jordi Pallarès | abr. 27, 2020 | Contes |
La Salut es posa al llit després d'aplaudir a les vuit, dutxar-se, sopar una mica i llegir. La Salut té una vida sense estralls, sense moments que li brilli l'alegria als ulls. Tantes hores a la Mútua de Terrassa, treballant fins l'esgotament, no li...
Comentaris recents