Conte de confinament (x)

L'Agustí Volador era un home tranquil que li agradava contemplar el paisatge des de la cabina de l'avió. Tot i no portar gaires passatgers en aquesta època de confinament, ell es mantenia concentrat al control, a les altituds i latituds i les tempestes que podrien haver-hi en ruta. Però quan l'avió havia agafat la velocitat de creuer, l'Agustí Volador es relaxava i es deixava portar pel brunzit dels motors i els colors de tots els botons de la cabina. L'Agustí rep un avís de la torre de control perquè doni indicacions de posició i no es va poder resistir de dir a la ràdio: Veig unes platges sense petjades, uns fanals sense petons, una carretera sense els petits llums dels cotxes, una natura més viva, més tranquil·la, més forta. El de la torre de control li va dir que molt bé, però que indiqués, exactament, a quin punt estava. I ell, que veia aquella meravella de món buit, al·lucinava amb la calidesa i la nitidesa dels pobles. Pobles de cartró, va dir. La neu és blanca com si fos nata muntada, el sol sembla un plat de crema sense cap núvol tòxic, i l'Agustí Volador no deixava de parlar a la torre de control però sense indicar la posició. Veig els ocells volar lliures, papallones a milers de metres lluny, cases plenes de gent amb pares i mares amb els seus fills. Finalment l'Agustí va dir a la torre de control: Aquí Agustí Volador, posició de vol nou mil metres en alçada, però deixi'm baixar ara mateix que jo em quedo en aquest món.