Glòria total

Posem-nos positius:
Dels rius en podem fer penjolls. Del mar enrabiat estirarem fils per fer tovalloles de platja. De la sorra humida en farem ciment per la felicitat i que duri molt i que aguanti tot. Del paisatge fet malbé en quedarà tan sols una postal i la pintarem a colors bonics per enviar-la a qui tu ja saps. I potser algú va guardar tot aquell vent fort dins un jersei perquè el cor no pari mai de bategar. El sol mullat sobre la pluja de sota farà sembrar la terra de saviesa, poder i ens sabrem savis i potents. Les collites trinxades seran adobs per un nou camí de llum i els animals ja respiren tranquils i si ells ho fan, segur que el món baixa les pulsacions. El cel ennegrit pot esborrar-se com un llapis de carbó: desapareix la tempesta i l'aire ja és tant net que purifica tot, terra endins, emocions enllà. Minúsculs impulsos de natura viva. Arrels que creixen dins les comissures de cada plec. Color de viver dens que fa enganxar els òrgans i dóna temperatura d'hivernacle a cada pum-pum (ex: seduir, embogir, tremolar d'amor…)
El temporal ha deixat escrita una cosa bonica per aquest estiu: dona milions de passes nues a la sorra i fes-me mil petons sobre l'esquena com si les onades no sabessin com arribar fins aquí.