Conte d'estiu (III)

La Norma Cordatensa va posar el peu a terra amb una força descomunal, com cada dia. Cada matí a les set el peu a terra trepitjant fort, cafè amb llet i vinga que no hi ha tantes hores per vendre. Anys i panys amb la mateixa feina i venent el mateix però la il·lusió li creixia a cada tiquet de caixa, com més millor, com més farem més riurem, com més instruments afinats i entregats, més felicitat. La Norma obrirà puntual la botiga a les deu i fins a les nou del vespre migdia inclòs: no se sap mai quin client vol venir a comprar un acordió a les tres de la tarda. La Norma, sempre atenta i feliç i somrient a cada flauta venuda, a cada guitarra afinada i a cada tambor embolicat, s'anotava en una llibreta el concert que s'havia perdut aquell dia. Com que mai a la vida podia assistir a cap espectacle instrumental (ni tan sols als dels artistes que els hi havia venut la trompeta, el violí, la pandereta, el trombó, la tuba, el xilofon, el baix i el contrabaix a contra cor, perquè veia que amb allò, no) anotava l'espectacle del dia: Neus Entonamillor a Monells. Frederic Veugruixuda a Arties, Armant Sensenota a Oristà. Amb molta pena va apuntar el del 4 d'agost: Girbent Ventfort a Miravet, la pedrera del clarinet. Tampoc podia anar-hi avui. Però l'agost és el mes dels miracles i de les coses bones i quan va obrir la botiga aquell dia, una guitarra acústica va fer un so de do seguit del la menor. Un saxo va bufar i va treure les notes perfectes i precises per fer companyia a un piano de cua preciós que mai podrà vendre. Tots els ukuleles feien l'harmonia precisa que recordava aquell Ai Dolors, de Manel, alhora que espetegava una gralla delicada i tan potent que el barri s'acostava a veure què passava allà dins, a la botiga de la Norma Cordatensa.
Era un concert totalitari d'instruments asimètrics i que alhora componien les millors sintonies del món, teixint pentagrames i cosint estils musicals universals. Eren tants elements, cordes de percussió i vent amb tantes melodies enganxades baixant carrer avall que tots els veïns, el poble, l'alcalde i els de la comarca es van apropar per gaudir i ballar i cantar com mai abans cap concert patrocinat. La Norma Cordatensa no donava l'abast per atendre a la premsa, al barri, als seus. I sí: rebia trucades de tots els cantants del món perquè els apuntés a la seva llibreta de concerts. I vet aquí un conte i un instrument que la botiga Cordatensa va ser eternament el millor festival de música del moment.