Si l'estiu servís

Si l'estiu servís perquè poguéssim llegir tots els llibres pendents i fer-ne tertúlia de ràdio nocturna. Si l'estiu servís per veure'ns sense pressa, visitar-nos sense compromís, dir allò que ara no recordo però sí, allò. Si l'estiu servís per fer i desfer, donar i res doncs, que ja ho trobarem. Si l'estiu no marxés mai. Si l'estiu vingués per quedar-se i amb ell quedessin els metres de sorra compartida, les abraçades integrades i els sí que vull, vinga va, comença a cremar el cel i ja es fa de dia i què. Si l'estiu servís per allargar la nit fins la primera lluna abans la sorra estigui calenta. Si les onades servissin per hidratar la pell trista, la pell esgotada, la pell freda per ser juliol i els vine i no marxis que és estiu i tota cuca. Si l'estiu servís perquè els petons no petin: es toquin i facin sorolls lents i aquí calma i després jo què sé. Petons que no siguin el mua mua mirant a Vinaròs i ja quedarem. Si l'estiu servís perquè ens amorréssim a la veritat i només a la puta-bruta veritat. Si vingués l'estiu per cremar el passat, llençar daltabaix el que ens va fer caure, tirar per fi la merda aquella i mirar endavant. Fer la maleta amb l'ara i agafar posició. Si l'estiu vingués per trobar-nos amb els que van marxar, hola què tal, com ho veus. Riure. Riure un altre cop. Si l'estiu servís per dir no. Dir sí. No ho sé però només vull el vertigen d'un estiu que hi és, que hi som i fem-nos el bé i tot el possible per arribar sense ordre al nou curs. Si l'estiu ens servís per sempre.