Uns ulls plens de música

A l'hora del vermut, com a tu t'agradava Miquel. I al maig, que just avui fa calor i el sol escalfa. Has marxat i encara ens en quedava una més per fer. Una classe més, un missatge més, un riure més. Ja no dic sopars, sobretaules d'aquelles infinites i notes de veu. On són els ulls plens de música, la pell bruna, els teus tatuatges que ballaven cada dia al teu ritme. Tot es va apilant: els records, les fotos, les mirades que ens apropaven a pensar el mateix i no dir res. On són els ulls plens de mar, de viatges, de saltar i tornar demà a la tarima com si no passés res. Jo encara vull una altra nit com aquella de Sabadell, a casa meva, que mentre debatíem i cremàvem pizzes, jugàvem a paraules, bevíem alegres fins que algú va dir que s'estava fent de dia; ja era de dia perquè tot passava molt de pressa amb tu. On són els ulls plens de riure. D'embogir ballant, cridant i les cames que cremaven però aguantàvem fins al xim-pum final. Em falta l'última abraçada mentre em dius "què passa George", em falta parlar de l'amor romàntic, d'activació muscular, de formacions, de cursos, del putu Barça, dels concerts. I el Deco, un dels nostres deies, ja no podràs tocar-lo. On són els ulls plens de vida. On són els ulls plens de tu i d'aquell optimisme. On són els teus ulls plens de tot. I ara, hi ha un nou lloc ple de llum.