Hora menys I més llum

Una hora menys per veure com tornes sense ganes de marxar. Una hora menys per no creure en res més que en la mateixa esperança. Una hora menys per no poder llegir a la Rojals, la Soler, al Bosch, al Barril o al Cotarelo. Una hora menys per dir allò que sempre he volgut dir-te però no m'atreveixo. Seixanta minuts menys per no poder abraçar-te, sentir a prop tot allò teu, tot allò nostre. Com trobo a faltar aquesta hora (ara mateix) quan sigui el final de tot. Una hora és tanta estona que hauria de ser delicte no saber on va a parar. On són tantes emocions, on són totes les coses que s'haurien d'haver fet i ja no existeixen, s'esmicolen, s'esfumen. Som matèria atemporal que només gaudim del temps que ens donen. Una hora menys avui vol dir que hi haurà algú que dormirà menys però que també correrà menys, veurà menys, frisarà menys, escriurà menys. Som llogaters dels horaris i comprem minuts i no entenem que vivim de batecs, de cubicar sanglots de dolor i emoció i que som fets d'estones enganxades i cosides. Una hora menys de lloguer al temple de la vivència i existència i ningú denunciarà per robatori i engany. I si era l'hora de viure de veritat?
I si demà obrim els ulls i ens adonem que a les vuit encara és clar?