Tot era bonic

Ens vam quedar amb les ganes d'aprofitar-ho més, de viure-ho més temps, es va acabar massa aviat. Massa pocs anys per ser innocent i pensar que aquestes festes són com ens feien creure que eren. Amb els anys vas veient com falta gent fent-se companyia, els hospitals saturats com fa dos mesos i encara que siguin dies "especials" avui hi haurà un home trist perquè li han matat el seu gos amb un tret al mig del carrer. Va durar massa poc aquella època de viure amb neguit els matins de Nadal i creure que totes les famílies ho vivien igual, que sempre hi seríem tots i que ningú no marxaria per mai més. Érem forts i estables i ara som dèbils i fràgils i la por ens fa ser vulnerables. Descobrir la por a morir o a perdre, o encara pitjor, la por a viure o a no poder guanyar sempre, fan que estiguem en alerta massa dies de l'any. Comparem massa i ens angoixem amb el pas dels anys davant el mirall: el mateix mirall on els nens fan ganyotes i ballen i se saben feliços. Va durar massa poc viure dins un somni, creure en els pessebres i dormir en pau. Ens dura massa l'insomni, els figurants falsos de la rutina cansen i dormim amb la necessitat de saber què passarà demà. Nodrim-nos com a mínim d'aquella nostàlgia i que aquella bonica llum ens porti una mica d'il·lusió i bones maneres de viure cada dia. Bon Nadal estimats lectors.