Les flors de l'Elsa

Sembla que avui, ja ha sigut l'últim dia de bonança. Així doncs, temps de trepitjar la pinassa seca, fulla de molts colors alhora i posar plantes noves a les terrasses. L'Elsa va quedar-se sense feina als 58. L'empresa va tancar i allò que passa: una amiga de la cosina de la sogra li va oferir un lloc al centre de jardinera allunyat del poble però que tothom hi va a comprar. Mentre miro un arbust, l'Elsa va amb una gran regadora rosa i nansa vermella; tomba l'estri amb tanta delicadesa que sembla que plogui sobre les plantes. Es belluga pel garden integrada amb la naturalesa de les flors i les aromes de romaní, farigola i alfàbrega. Tinc dubtes d'on col·locar l'arbust que em quedaré i ella ho sap tot. M'explica: el sol que toca de matí i tarda i quin li va millor, posa'l doncs així, agafa aquesta classe de fulla, la tardor pot ser freda. L'Elsa quan no atén als clients perduts enmig de la 'selva', escombra la terra humida que cau dels testos, passa la mà per sobre les fulles, remena les branques d'una petita olivera i d'un llimoner, vaporitza dolçament les plantes interiors, olora les dàlies, compta i ordena les citronel·les i canvia les hortènsies perquè es vegin més. Quan marxo, tombo per ullar la perspectiva general del lloc: l'ordre, la calma contemplativa, els colors diluïts els uns amb els altres, la llum daurada de principi d'estació donant vida a un lloc selecte. I l'Elsa, amable i tranquil·la, fent la seva feina com molts hauríem de fer la nostra: cuidant als altres i deixar-se embolcallar per la pau.