He vist

Les vacances d'estiu són un petit regal enmig de les corredisses, el soroll absurd de la ciutat, els crits dels horaris i els despertadors aixecant l'ànima. Les vacances són dies per compartir, contemplar i sobretot veure. Aquí teniu una sèrie de coses que he vist i he anat escrivint durant aquestes tres setmanes. He vist com els meus peus s'integraven tant al medi, que caminaven descalços per sobre les roques fent-me pessigolles. He vist un nen com demanava als seus pares 'tornar a la platja' com a regal del seu aniversari. He vist la llum d'un far des d'un far. He vist tanta gent passejant calmada que l'aire feia olor d'aire. He vist com el poder de l'alquímia de l'amor en els altres es contagia. He vist un ramat de vaques de bon matí mentre feia un cafè amb llet. He vist tanta pluja d'agost sobre la meva pell que quan parava la trobava a faltar. He vist muntar l'escenari un dilluns al matí i he gaudit del concert un divendres a la nit al mig de les onades. He vist als Mishima fent proves de so i els he vist igual de bé durant el concert. He vist com un tros d'herba serveix per fer de punt de llibre durant totes les vacances. He vist la Lluna fer-se petita a alta mar per deixar pas a les estrelles. He vist com el telèfon agafava pols i no ens trobàvem a faltar. He vist un home caminant damunt les aigües i quan vaig voler preguntar si era Déu, la planxa de pàdel surf es va tombar. He vist una oreneta menjant rovellons amb tanta tarda humida. He vist un raig de sol foradant la neu i un raig de sol foradant llençols. Avui he vist una bandada d'estornells dient adéu. Demà al matí veure fotografies de l'estiu de l'any que ve.