Les pells que es troben

Les pells que connecten i que ens parlen en la mínima distància. Aquelles pells que callen el fred de l'hivern i poden trobar-se un diumenge de calor. Unes pells tímides que deixen de ser-ho al contacte inicial, nerviós, tímid. Pell d'amor novell. Pell acalorada i necessitada. La pell de l'amor. L'amor de l'estiu i qui sap si per sempre. Els estius són per les ànimes que busquen i mai troben i que de sobte, cauen en territori sensible. Els estius de veritat són per aquells valents que creuen en l'amor fins passat l'agost i persistiran quan la llum de la tarda sigui curta, més curta cada dia, cada segon. I aprofitaran aquesta poca llum per gaudir de cada moment per fer petons intensos, per parlar a cada tros de pell sense por de ser conquerits. Amb l'ànima oberta, el cor bategant i sentint la llibertat absoluta de l'amor. Perquè l'amor inicial és llibertat i l'amor condicional és la presó de cada nit. L'estiu és per viure l'amor com una gerra d'aigua freda on a cada glop sabem més de l'altre i menys de nosaltres, on NO entenem com hem arribat a la felicitat total. Com l'amor és el motor de cada onada, cada pas, cada cervesa, cada moment de tot el dia dins el teu món de desordre absolut. L'amor de l'estiu sensible és no saber com tocar-nos sentint la pell de l'altre a tocar. Perdre els coixins perquè els coixins d'aquest amor estan als llavis de l'altre: el desordre que ordena el caos nerviós i fa petita les tristeses.
Tot és sublim, màxim i de record etern.
Tot és com en una illa.
Tot és llibertat mentre aquest amor t'atrapa la pell. I en aquesta pell, sempre serà estiu.