Dolor conegut

El dolor és símptoma de començaments. Un lleu dolor al genoll o aquell típic doloret a l'espatlla acaba amb una visita final al fisioterapeuta o inclús al cardiòleg o en molts casos, al psicòleg. Punxada, patiment, mal. Dolor de pena, dolor de penediment, el dolor de la veritat. Pressió al pit, angoixa, cables i el pip-pip. Mal de cap, dolor de cervicals, marejos, indisposició, mal de panxa. Afecció, disgust, desconsol, dolor i més dolor i pren-te alguna cosa que és cap de setmana. Per martiri, els de l'Espanyol o els del Madrid. El dolor de la coça, el crec de l'os, el tendó que es peta. El mal intangible del bisturí, que no es veu però s'intueix l'estripada a la pell. I un cor estripat i mals d'amor. La febre alta i el mal d'esquena. El mal que no es veu, el mal que s'amaga per no avisar de la mort. El turment dels refredats, el mal de coll i el gust de xarop. El dolor de la tristesa, de l'absència, del buit i del record d'allò que mai més tornarà. El petit plaer del dolor quan la mà pressiona suau i allibera el múscul, de vegades el petit gust del dolor; el que allibera el cor. El dolor de la desgràcia. El dolor del mal moment en què tot va massa ràpid: si poguessis tornar enrere i aquest dolor que et cremarà per sempre. Per últim, aquell dolor que NO tothom té: el dolor de la sensibilitat, de la intensitat i de l'ànima solitària que balla sola per dins. El dolor de veure un capvespre de març o el dolor de pensar. El dolor de viure la passió de totes les coses. Sentir el dolor agraït de la neu que toca la cara un dimecres al matí i saber que la felicitat també era això.