Bonic despertador

Són les sis del matí i em desperta un soroll poc freqüent. Són gotes d'aigua que repiquen a la paret exterior. L'aigua és l'element més intens pel que ens dona i pel que ens treu. Dins el llit (el flamant nou llit que em va vendre la Nati Prats) sento passar els cotxes aixecant un bon tros de bassal. Escric dins el llit en una matinada de pluja mentre la ciutat es desperta; tot és de postal radiofònica. Pluja. Lluvia en castellà. Rain en anglès. Chuva en portuguès. Imvula en Zulú. La pluja ens fa vulnerables, tendres i sensibles. És com si la pressió sentimental es reestructuri en un recital d'emocions. Cauen gotes, xim xim xim xim i el cor agafa el compàs com si l'aigua calés a l'ànima. En la terra humida escric: nena estic boig per tu. I tot fa una olor tranquil·la i nostàlgica.
Quatre gotes. Xàfec. Diluvi. Xirimiri. Plugeta. Plugim. Núvols d'aigua. Parcel·les d'aigua. Aiguat. Plou fang. Aigua neu. Calamarsa. Ruixat. Cortina d'aigua. Quan plou sembla que el cel caigui sobre els carrers mullats i els vianants són petits vapors que erosionen entre els barris. Ara una mà es mou rere un vidre i el baf dibuixa gotes petites. Dos homes caminen agafats del braç sota un mateix paraigües. Un cotxe que fa esquitxar els pantalons d'un comercial indignat. Més tard, quan la pluja minvi, un senyor sortirà a buscar cargols. Un tren que va tard per la pluja. Un nen perd un paraigua de color vermell. Les bruixes es pentinen. Sotaplujar-nos en un bar, un portal, un barret, una bossa al cap, un xubasquero, un cotxe entelat, un arbre frondós, un balcó i les gotes van perdent el ritme. I l'Arc de Sant Martí. I la meravellosa sensació que tot torna a néixer per uns instants. Llueve y está mojada la carretera/qué largo es el camino/qué larga espera. I totes les melodies són nostàlgiques i el record vola dins per mullar-nos tot l'amor viscut: s'obre suaument la cremallera de la passió.
Cartes mullades, paper mullat, tabac humit, encenedor xop, llenya amarada, pujada enfangada, goteres, plou sobre mullat. I els nens salten els bassals, i els llums s'encenen a mitja tarda i els patis estan buits. Un poeta escriu versos i algú ballarà sota la pluja en un terrat. La pluja i els seus petons, la pluja per dissimular algunes llàgrimes, acomiadar-se en un dia de pluja o casar-se sota la pluja. Cançons de sofà i manta. Carretera i manta i aigua sobre el vidre. Omplir-nos el cor d'aigua de pluja i fer els petons dolços.