La Llibertat.

Costa escriure amb tota la repressió possible al damunt. No per por. Si no per pena que és pitjor.
La pena és l'avantsala de la mort. La podem evitar? No. Per això hem d'intentar no morir en l'intent i fer allò que ens ajuda a sobreviure. He estat envoltat sempre de literatura i escriptura com l'arma combatent a la depressió, excés d'eufòria i/o simplement per tenir una memòria escrita de la meva pròpia glòria. La lectura també m'ha ajudat a entendre el món. Miro ara mateix l'estanteria de llibres: Barril, Bosch, Moliner, Soler, Santos i també Mejíde. Però ni en dies com aquest ni la lectura ni l'escriptura ajuden a alliberar un altercat sentimental propi. La llibertat de gent que no coneixem però admirem, aquells que són els nostres, aquells que avui, ara mateix, convidaríem a casa aquest diumenge a uns canelons però no poden venir perquè estan a la presó. Són aquells que podem abraçar sense haver vist mai i que els plorem (sí, a llàgrima viva) un dissabte a la tarda al sofà. Són aquells que estan avui tancats perquè uns quants diguéssim la nostra a les urnes grises i negres. Caram quines caixes negres que queden gravades a la història del país. Quines urnes més dignes. Costa fer vida normal. Costa escriure, costa concentrar-se, costa llegir. Costa estar a casa i no fer res. Mirar el telèfon és pitjor ('quin desastre') i ja no dic escoltar música: tot porta al dol i a la perversió del moviment que ara no pertoca. A tots ens han tret la llibertat, l'aquiescència, l'autoritat, el beneplàcit, el consentiment, la dispensa, la llicència, el permís, el poder, la potestat i la vènia. A tots ens han capat. A tots ens han despullat. A tots ens hi han emmanillat. Avui no és diumenge per sentir-se lliure. Coses per fer en llibertat: Obrir la nevera i agafar una cervesa fresca. Abaixar la persiana, posar-se al llit i gaudir de l'escalfor d'uns llençols nets. Cercar un llibre que fa temps que no obres i sempre hi penses i fullejar somrient. Parlar amb la parella i riure fort. Anar al bany i notar la comoditat i la brillantor i estar-s'hi molta estona. Obrir la finestra i escoltar el silenci del carrer. Despertar del mal son de la nit i obrir el llum i veure que estàs a casa. Notar-ho. Sentir-ho. Ser-hi. Somiar que hi ha gent a la presó per política i despertar i respirar. Correr. Petonejar. Llegir-me.