Brussel·les

'El teu avi tenia el bigoti llarg i blanc i el sucava en cervesa tèbia en tavernes dels Alps'. Quan el grup Manel va fer aquesta cançó no situava a l'avi a Brussel·les. Però quan hi ets, t'adones que la cervesa et deixa el bigoti blanc i que la ciutat és igual que la de la 'Dona Estrangera'. La ciutat fa olor de xocolata, a croissant, a 'moules-frites'. S'obre la gana i les ganes de saber, de veure i caminar. Brussel·les està plena de parcs immensos humits, verds on suren llacs. Els carrers són aquells de la vella Europa, dels llibres d'història, de símbols d'un passat intens. Bruxelles en francès, Brussel en neerlandès, Brussèle en való i Brüssel en alemany. La Gran Place et cau al damunt i tanta bellesa costa fotografiar (és patrimoni de la Humanitat). Brussel·les i caminar i trobar-te una botiga plena de capricis dolços i en un racó, l'admirat Manneken Pis (principal atracció de la capital). El fred es cola per dins el jersei, i el paraigua, millor no agafar-lo: et mulles igualment i no cal que destorbi. Brussel·les és la capital dels excessos capitalistes, dels edificis enormes dels Diputats i funcionaris que deuen fer la seva feina, pagats per tots, dietes a part. Banderes de tots els països de la Unió i d'una certa glòria que s'acosta més a un teatret de merda, que res més. Trànsit, metro, molta gent, molt caos conviuen amb turistes que busquen aquell racó de ciutat romàntic-europea. Brussel·les és la moneda, el centre de les gestions, de les queixes i dels dubtes que ens aclareix en Xavi Coral. És la ciutat dels restaurants petits i les taules molt juntes. Situar Bèlgica al mapa pel terrorisme. Per la bonica Gant. Per l'Anderlecht F.C. Perquè diuen que hi fa fred i el temps és gris. Bèlgica, capital Brussel·les, on segurament ara mateix hi ha un home que camina sol amb les mans a les butxaques per recollir la història i construir-la.