by Jordi Pallarès | oct. 29, 2017 | Articles |
El diumenge a la tarda és una illa on van a parar els trossos d'esperança, els somnis pendents i el record de la vida viscuda. Els diumenges a la tarda són els carrers buits, la boira que s'aixeca de l'asfalt, el moment de la mandra i de la por. Del...
by Jordi Pallarès | oct. 25, 2017 | Articles |
La tardor fa soroll: de passat infantil i recordar aquell fred que feia a hores d'ara. Fa soroll de trepitjar bosc i que esclatin fulles. Fa olor de molsa i verd a les mans. Fa soroll de calma tensa. Un bellugadís d'aire que potser és la por. Un batec i ara...
by Jordi Pallarès | oct. 20, 2017 | Articles |
Ara que parlem tant de país i d'estat, de trampes i cartons, de pedra i tisora. El meu país és la meva gent, els del costat i els que truquen al mòbil. L'estat depèn de com es miri i depèn del dia, escolti. Depèn de la boleta que corra dins el cor, que a...
by Jordi Pallarès | oct. 18, 2017 | Articles |
El Jordi s'ha llevat aquest matí i ha vist que el cel era gris. Petita finestra com tota la resta. Passen les hores com agulles punxades al cor, al pit i a tot arreu. De cop una olor d'espelma apagada ha entrat a la cambra i ha somrigut. Passeja per la sala...
by Jordi Pallarès | oct. 14, 2017 | Articles |
Podria encaixar-me l'horari. Podria agafar alguns dels seus ponts. I fins i tot les seves vacances; això de plegar a les 16.30 és una quimera per la resta de mortals. Però els mestres, ara tan de moda, són el valor segur de la societat d'un futur no gaire...
Comentaris recents